TALLER DE SO DIGITAL (Segona part)

Per seguir amb la pràctica de la setmana passada, on ens vàrem iniciar amb el programa d’edició de so, Audacity.

L’objectiu de la sessió d’avui era el de fer un muntatge de 30 segons aproximadament amb forma de cunya radiofònica, i utilitzant a ser possible la nostra veu, que després es podrà modificar. Aquest muntatge havia de tenir una música de fons i una locució amb algunes paraules o frases curtes inserides. Després es tractava de passar l’arxiu en format MP3.

Ha estat una sessió molt entretinguda, i a la vegada molt profitosa, ja que hem pogut aprendre les possibilitats que ens dóna l’audacity a l’hora de crear el nostre propi arxiu d’àudio o a l’hora de modificar-ne un de ja existent. Aquest programa ens dóna la oportunitat de fer moltes coses: introduir dues pistes alhora i anar jugant amb el volum, anar introduint diversos sons al mateix temps que es reprodueix la música, posar una música de fons i introduir una locució amb la nostra veu, modificar la veu jugant amb el temps, el to i la velocitat, etc.

Aquí us deixo el muntatge que he fet jo en forma de cunya radiofònica! Espero que us agradi! 

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família?

Al llarg dels tres temes tractats al llarg de les classes teòriques hem anat veient la importància que té la implantació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’escola. Avui per avui, de fet, la utilització d’aquestes s’està convertint en una exigència per part dels docents, i això implica l’aplicació de noves pedagogies.

Com ja sabem, la comunicació entre família i escola és molt important, i ha de ser una comunicació de qualitat per tal que repercuteixi positivament en el desenvolupaments dels filletes/es. Per tant, des de l’escola és molt important fomentar la comunicació i la participació de la família a l’escola, i no només participant en les reunions i/o entrevistes, sinó en les diferents activitats proposades. Això enriqueix tant als pares i mares, com als mestres i infants. 

Fins fa relativament poc temps, la comunicació escola-família es feia a través de panells de documentació, on apareixien fotografies dels fillets i les filletes fent les activitats; cd’s de fotografies per tal que els pares poguessin veure el que feien els seus fills a l’escola; llibres del fillet/a; tallers de pares: conta-contes, teatre, cuina, manualitats; etc. Tot això, juntament amb altres coses, ha permès a les escoletes comunicar-se amb les famílies per tal que aquestes poguessin saber el que estaven fent els seus fills a l’escola.

Avui per avui però, hi ha escoletes, i de cada vegada més, que han combinat totes aquestes maneres de comunicació amb les famílies amb la creació d’un Blog de l’escola, on es van penjant fotografies, vídeos, documents, activitats, tallers, etc. que van fent els infants al llarg del curs. El blog és una nova manera d’utilitzar les TIC a les escoles que ens permet una bona forma de comunicació amb les famílies. Penso que tot el que es feia abans de fer els blogs de les escoletes, era també interessant, i no vol dir que perquè es faci un blog s’anul·lin totes aquestes; però el que sí que és cert, i des del meu punt de vista, és que els blocs permeten una millor comunicació amb les famílies dels infants, ja que poden veure el que estan fent els filletes/es  no només les persones que van a buscar als infants a l’escola, sinó també avis, àvies, concos, ties, amics, coneguts, etc. perquè el bloc permet veure-ho des de casa, sense necessitat d’haver d’anar a l’escola per veure-ho.

El bloc és la manera més coneguda de comunicació de família-escola a través de les TIC, o al menys, la més coneguda per jo.

Així doncs, penso que les TIC poden ajudar amb la comunicació escola-família a diferents persones i per diferents coses:

• A les famílies: Perquè poden veure des de casa el que estan fent els seus fills/es i compartir-ho amb els demés membres de la família. A més ho poden veure a qualsevols moment del dia, i el fillet/a els pot explicar el que fa. També és una bona eina perquè permet als familiars anar posant comentaris d’allò que fan els seus fills, de manera que hi ha una comunicació entre mestra-famílies i entre famílies-famílies.
• Als fillets/es: Perquè els permet mostrar a les famílies el que fan a l’escola, el que han après, des de casa i això els fa senir protagonistes. Ells estan orgullosos dels seus treballs i de les activitats que van fent a l’escola, i el blog és una bona manera perquè ells ho puguin ensenyar a les seves famílies, i perquè ho puguin veure ells mateixos.
• Als docents: Perquè és una eina que permet anar posant dia a dia el que s’està fent, sense la necessitat de llevar el que s’ha fet anteriorment, és a dir, quan es fa la documentació a l’aula a través de fotografies, quan es fa una altra activitat s’han de llevar aquestes fotografies per posar-hi les noves; a través del blog, això no passa, ja que permet anar afegint coses i es pot veure tot el que s’ha fet des del primer fins el darrer dia de curs. Com he dit a l’apartat de les famílies, els blogs també permeten una comunicació amb els pares, ja que es poden deixar comentaris a cada entrada que s’hi fa. És una manera també que els pares puguin veure la metodologia que empra la mestra durant el dia a dia a l'aula.

A més de l’eina del blog, una altra eina de comunicació amb les famílies i que penso que no s’utilitza tant a les escoletes és el correu electrònic. Aquest es pot utilitzar com a substitut de les circulars (en paper), per tal de donar les informacions necessàries a les famílies, a més de ser una manera d’estalviar paper, que encara que sembli que no suposa una despesa per les escoletes.

Com a conclusió m’agradaria dir que les TIC penso que són una bona eina per la comunicació entre les famílies i l’escola, però que també té els seus inconvenients, ja que hi pot haver famílies que pels motius que sigui no disposa d’internet a casa seva, o fins i tot no tenen compte de correu electrònic (avui per avui és poc probable, però sempre es poden trobar casos). Per tant, l’escoleta ha de tenir en compte que si utilitza aquests recursos per comunicar-se amb les famílies, ha de tenir altres maneres per comunicar-se amb les famílies que no disposen d’ells.

ACTIVITAT TEMA 3: POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES DE L’ORDENADOR I LES XARXES

“CACERES DEL TRESOR”

Aquesta setmana, a classe, hem tractat el tema de les possibilitats didàctiques de l’ordenador i les xarxes, on hem parlat dels usos educatius de l’ordenador, les diferents formes d’integrar les noves tecnologies a les escoles, la importància i la responsabilitat de l’adult a l’hora de fer les eleccions apropiades perquè els recursos utilitzats siguin apropiats i beneficiosos pels alumnes, etc. També vam parlar de les anomenades “Caceres del tresor”.

Les “Caceres del tresor” són un tipus d’activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en una sèrie de preguntes i una llista de direccions de pàgines web de les que poden extreure’s o inferir-se les respostes. Algunes inclouen una “gran pregunta” al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits en el procés.  (Extret d’un article de Jordi Adell; Centre d’Educació i Noves Tecnologies Universitat Jaume I).

Cada docent pot crear la seva pròpia cacera , adequant-la al seu grup classe, és a dir, partint del que ja saben els seus alumnes, de les seves habilitats, el seu maneig de la tecnologia, els seus interessos, etc. Però s’ha de tenir en compte que les caceres segueixen una estructura:

• Introducció: Serveix per situar als alumnes amb el tema que es vol tractar i per motivar-los a trobar les respostes.
• Preguntes: Són les preguntes que els alumnes han de respondre
• Recursos: Són els que ajudaran als alumnes a trobar les respostes a les preguntes.
• La gran pregunta: requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés.

Després d’haver mirat diferents exemples de “Caceres del tresor”, puc dir que em sembla un recurs molt interessant, el qual desconeixia i no n’havia sentit parlar mai. És una bona eina perquè els alumnes aprenguin a cercar informació i seleccionar-la i  organitzar-la. A més penso que és un recurs que motiva als alumnes, ja que resulta molt engrescador.

Per altra banda, em sembla un recurs molt interessant, ja que es pot utilitzar i adaptar a 

qualsevol de les matèries treballades a classe, i fins i tot podem arribar a aconseguir que siguin els propis alumnes els que creïn les seves pròpies caceres del tresor, per tal que les puguin resoldre els altres companys.

També penso que és una bona manera per introduir als infants al món de les noves tecnologies de la informació i la comunicació de manera atractiva i lúdica.

De totes maneres, després d’haver consultat diferents exemples i haver-me mogut una mica dins cada un, penso que les caceres estan més dirigides a infants d’educació primària, i que per alumnes d’educació infantil resultarien una mica complicades. Així i tot penso que és feina del mestre/a adaptar aquest recurs a l’edat que ell vulgui, i per tant, crec que amb dedicació i esforç es poden crear caceres del tresor una mica més senzilles per tal que els infants d’educació infantil també puguin accedir a aquest tipus d’activitat.

Aquí us deixo uns quants exemples de caceres del tresor per si voleu consultar-los:

• La dieta mediterrànea
• A què jugaven els nostres avis
• Salvador Dalí

Aquests són alguns exemples, però en podem trobar moltíssims i de temes molt variats!

TALLER PRÀCTIC DE SO DIGITAL

AUDACITY

Avui hem començat a utilitzar el programa AUDACITY.  És un programa de so digital multipistes on podem enregistrar un so, editar-lo i modificar-lo com vulguem, per tal de crear els nostres propis muntatge d’àudio.

L’objectiu de la sessió d’avui era familiaritzar-nos amb el programa,identificant els controladors de so: control del volum del reproductor, control del volum de gravació i control i selecció de les unitats d’entrada de so. 

Per tal d’aplicar tot això a la pràctica el que hem fet ha esta fer una petita gravació amb la nostra veu. Cadascun ha pensat una frase, i l'ha enregistrada al programa; en el meu cas, he gravat un xiste. Mentre gravavem ens ho hem passat molt bé!  El pròxim dia farem un muntatge propi, això promet!

Aquí vos deix el resultat  de l'activitat d'avui: 

                                   

ACTIVITAT SOBRE LA NORMATIVA ESPECÍFICA DE LES ILLES BALEARS:

DECRET 71/2008 DE 27 DE JUNY

Aquesta activitat es tractava de llegar la normativa específica de les Illes Balears (Decret 71/2008, de 27 de juny) per la qual s’estableix el currículum de l’educació infantil, i fer-ne un petit comentari/reflexió, partint d’unes preguntes que ens va donar la professora. A continuació us deixo el meu comentari, i us convido a que hi participeu a través dels vostres comentaris. 

10 CONSELLS PER L'ÚS DE LES TIC A L'AULA

 “Un siglo de tecnologias”

Això és un vídeo que la professora va posar a classe l’altre dia, i que m’ha semblat interessant compartir amb tots vosaltres, juntament amb un comentari o reflexió personal. 

Per començar, m’agradaria dir que m’ha agradat molt i l’he trobat molt interessant, ja que ho explica una persona que ha viscut en primera persona tots aquests canvis de la tecnologia, cosa que poca gent podrà explicar. M’ha semblat una persona que s’ha sabut adaptar molt be als canvis que li han anat arribant al llarg dels anys, i penso que ell ho veu positiu, ja que parla que abans per fer una cosa (enviar una carta, viatjar, tenir una fotografia,...) es tardava molt temps, i actualment la velocitat per aconseguir tot això és molt alta, gràcies en gran part, a les noves tecnologies (mòbils, ordenadors, maquinària...).

M’ha semblat curiós i molt positiu, el fet que una persona tant major, s’interessi per saber com funciona un ordenador, ja que ha explicat que sempre que pot, s’asseu al costat dels seus néts per veure com el fan funcionar. M’ha fet recordar precisament una cosa que em va passar ahir, amb la meva àvia. Jo vaig mostrar-li unes fotografies amb l’ordenador portàtil, i vaig posar-ho en “modo presentación” per tal que s’anessin passant soles. Ella no podia entendre com es passaven soles les fotografies sense que jo toqués cap botó; i s’interessava per saber com funcionava. Penso que això es pot relacionar perfectament amb la lectura que vàrem llegir l’altre dia sobre “La societat de la informació”, de Manuel Area; concretament amb el que ell anomena “bretxa generacional”, on la generació dels adolescents i joves, nascuts en el context de la societat de la informació, s’han acostumat a entendre els nous codis de comunicació i a utilitzar les tecnologies de la informació de forma assídua; mentre que gran part de la població adulta no posseeix aquestes habilitats i estratègies de comunicació de manera que queden al marge de tot això, o han d’iniciar processos formatius per tal de poder accedir-hi.  

Actualment a les aules, hi ha molts docents que amb la implantació de les noves tecnologies a les aules, no es veuen capacitats, o no saben com afrontar-ho, perquè no saben utilitzar aquestes eines. Penso que amb interès, paciència i una mica de formació, totes aquestes persones podran arribar a utilitzar aquestes eines, com ho fan els demés. Així doncs, penso que el testimoni d’aquesta persona és un gran exemple, i que si hi posem interès, som capaços d’afrontar i fer front a qualsevol canvi, com ho ha fet aquest homenet. 

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ

L'altre dia varem començar el Tema 1, que tracta de la societat de la informació. Aquest article de Manuel Area ens en parla d'això, i de com afecte dins la nostra societat aquestes tecnologies digitals. 

(Web docente de Tecnología Educativa. Universidad de La Lengua. 2002. Manuel Area Moreira)

Per veure l'article feu clic AQUÍ

A continuació he extret les idees principals del text, alhora que he anat donant la meva opinió sobre el que s'estava parlant. 

                   

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ from Angels032