BON NADAL A TOTHOM!! 

Volia fer aquesta entrada ja fa uns dies per desitjar-vos a tots i a totes unes bones festes, però per problemes "tècnics" no podia entrar al blog i per tant no podia fer cap entrada! Ara que ja està solucionat pens que encara no és tard per desitjar-vos a tots i a totes un molt BON NADAL i un FELIÇ ANY NOU!!  Disfrutau molt d'aquestes festes amb la mateixa il·lusió i innocència que ho fan els més petits i que aquest any nou que arriba, vengui ple de màgia i salut! 

També dir-vos que tot i que esteim de "vacances" seguim amb el nostre projecte i per tant no desconectarem del tot de l'ordenador. He trobat aquesta imatge que m'ha semblat molt curiosa i que reflecteix molt bé aquesta situació; a pesar de la feina que tenim a fer, també hem de saber trobar la "tecla" per desconectar i disfrutar d'aquestes festes.


Ens tornarem a veure d'aquí uns dies a la Universitat!! 

Bones vacances a tothom!

TEMA 6 - Les TIC com a eina comunicativa 

ESCOLA - FAMÍLIA

El passat dimecres, vàrem començar amb el Tema 6, que ens parla de la importància de la comunicació amb la família i dels beneficis de les TIC a l'entorn familiar.

El motiu que se li doni molta importància al fet de fomentar l’ús de les TIC a l’àmbit educatiu és bàsicament per millorar l’aprenentatge dels alumnes, així com també formar-los per tal que sàpiguen emprar-les després a la seva vida diària. Així doncs, la família és la nostra millor aliada, ja que pot potenciar des de casa la feina del docent.

Com hem d’implicar a les famílies?

El primer pas serà el de fer un pla d’actuació per la família TIC, on el professional ha de donar el primer pas adoptant una actitud proactiva, és a dir, prendre la iniciativa i fer-se’n responsable.

Per tant, per dur a terme una  bona comunicació amb les famílies hem de tenir en compte una sèrie de punts importants:

• Conèixer a cadascuna de les famílies dels nostres alumnes
• Donar la informació necessària als pares, ja que és important que coneguin el nostre projecte educatiu, el funcionament de la nostra escola i la manera de poder participar-hi.
• Oferir una formació als pares i mares dels alumnes, ja que s’ha de tenir en compte que no tothom té la mateixa facilitat en la utilització de les TIC, però sí que tenen el dret de formar-se per aprendre i augmentar el seu nivell de competència digital.
• Els pares i mares poden ser de gran ajuda en la nostra tasca educativa, per això és important la seva participació. Per això és necessari que el centre ofereixi aquestes vies de participació.
•  La col·laboració de les famílies obre noves vies de desenvolupament, per tant, és important que els pares i mares s’impliquin en la vida del centre cooperant amb els mestres en la seva tasca educativa. 
  
  
  Quines eines poden ajudar als pares per a poder donar suport als seus fills?
  
  
    - Existeixen diferents guies de bones pràctiques de  tecnologia per a les famílies, on es   donen...instruccions per l’ús segur de les TIC.
    - També tenim al nostre abast cercadors específics i portals que vetllen per la seguretat infantils.
  
  
  Tot això són recursos pels mestres que ens podran servir per aconsellar i fer suggeriments als pares.A continuació us deixo un parell d'enllaços per si voleu aprofundir més en el tema: 
  
  
     - Educ@contic, que ens parla de l'ús de les TIC a l'aula 
     - Guia de bones pràctiques TIC per les famílies, que és un de   molts exemples que podem trobar sobre una guia de bones pràctiques. 

ACTIVITAT AMB LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA (PDI)

Després d'haver llegit el manual sobre la Pissarra Digital Interactiva i altres articles relacionats amb aquesta, se'ns va proposar crear una activitat en la qual s'utilitzés la pissarra digital interactiva. En el meu cas, vaig decidir fer una activitat sobre les matemàtiques, que tot i que es podria fer perfectament damunt paper, penso que si es dur a terme amb la PDI resulta molt més motivadora pels més petits. Aquí us deixo l'activitat: 

                      

Activitat PDI (5 anys) from Angels032

DESCOBRIM UNA NOVA EINA DE TREBALL: LA PISSARRA DIGITAL

Què es una pissarra digital (PD)? I una pissarra digital interactiva (PDI)?

Una pissarra digital és un sistema tecnològic integrat per un ordenador multimèdia connectat a Internet i un videoprojector (canó de projecció) que presenta sobre una pantalla o una paret gran el que mostra el monitor de l’ordenador. 

Per tant:  

                         

L’anomenarem Pissarra Digital Interactiva (PDI), quan aquest equipament es complementa amb un tauler pantalla mural tàctil, que permet fer anotacions sobre el mateix i controlar l’ordenador utilitzant un punter especial a mode de llapis o ratolí.

La funció de la pissarra digital és projectar sobre una pantalla, qualsevol tipus d’informació procedent de l’ordenador, d’Internet o de qualsevol altre dispositiu analògic o digital connectat al sistema: antena de tv, videoprojector, càmera de vídeo, etc.

Els elements bàsics que constitueixen una pissarra digital són:

• Un ordenador multimèdia amb DVD, altaveus i micròfon.
• Una connexió de l’ordenador a Internet d’alta velocitat (ADSL, cable)
• Un videoprojector (canó electrònic de projecció)
• Una pissarra blanca o pantalla (ja que permet realitzar anotacions sobre les imatges i textos que s’estan projectant).

Existeixen també altres elements que augmenten la seva funcionalitat:

-         - Webcam

-         - Impresora

-         - Escàner

-         - Sistema d’amplificació de so

-         - Una connexió de l’ordenador a una antena de televisió

-         - Un magnetoscopi

Entre els recursos que les noves tecnologies (TIC) posen a l’abast dels docents, la pissarra digital constitueix el que proporciona un major potencial didàctic, al temps que indueix una progressiva introducció de pràctiques innovadores i centrades en l’activitat de l’estudiant; especialment si el professorat rep una petita formació en models d’aplicació didàctica de la pissarra digital.

A més la pissarra digital té una gran avantatge que és que el seu ús resulta extremadament senzill per tothom, ja que no es requereixen més coneixements informàtics que els de saber escriure amb l’ordenador i els de navegar per Internet. 

Quines aplicacions didàctiques té?

Són moltes les possibilitats d’utilització i d’aprofitament didàctic de la pissarra digital a l’aula. A continuació hi escriuré uns quants exemples:

• Recolzament de les explicacions del professorat: es poden ampliar les explicacions projectant pàgines web i altres materials digital que ofereixin: imatges, esquemes, simuladors virtuals, vídeos, etc.
• Presentació d’activitats i recursos per el tractament de la diversitat: El fet de disposar de més recursos per presentar col·lectivament, fa que el professorat pugui donar una millor resposta a les diferències individuals dels alumnes en les seves explicacions.
• Realització d’exercicis i altres treballs col·laboratius a classe: Es poden projectar activitats multimèdia interactives des de suports on-line i organitzar la seva realització col·lectiva.
• Es pot fer una correcció col·lectiva d’exercicis a classe
• És un bon recurs per treballar amb els alumnes amb alguna discapacitat motora, ja que la PDI no requereix la utilització de ratolí ni de teclat.

La pissarra digital per tant, té múltiples possibilitats d’utilització, de les quals aquests anteriorment anomenats, han estat només uns quants exemples. 

Així doncs, la pissarra digital indueix a una notable renovació de les metodologies docents i dels processos d’ensenyament i aprenentatge, incrementa la motivació dels alumnes, revitalitza l’autoestima professional dels professors i facilitat l’assoliment d’aprenentatges més significatius, acords amb la societat actual.

Tot el que s’ha dit anteriorment està extret de la lectura:  “La pizarra digital en el aula de clase” de Pere Marquès Graells. Profesor de Tecnología Educativa de la UAB, que és un manual d'ús de la PDI. Aquí us el deixo per si hi voleu donar un cop d'ull: 

                  

Manual pissarra digital from Angels032

TEMA 5. INTEGRACIÓ CURRICULAR DELS MITJANS I RECURSOS TECNOLÒGICS

El passat dilluns varem treballar el Tema 5, que ens parla sobre la integració curricular dels mitjans i recursos tecnològics abordant diferents aspectes:

•  Plans d’inserció de les TIC a l’escola
•  L’organització de les TIC
•  Els recursos tecnològics a la programació d’aula

Per fer la classe una mica més dinàmica, es va utilitzar una metodologia diferent. Ens vàrem dividir en tres grups i a cada grup havia de representar un dels eixos o col·lectius que formen la comunitat educativa: El govern, l’equip directiu, i l’equip de mestres.  

Cada grup, i depenent del col·lectiu que li va tocat representar, es va posar en situació i va exposar les seves necessitats, inquietuds, recursos necessaris, formes de planificació i d’organització, etc. , per tal d’introduir les TIC a l’aula.

Tant el col·lectiu de mestres com el de l’equip directiu varem arribar més o menys a les mateixes conclusions:

• El motiu de voler implantar les TIC a l’aula era primer de tot per adaptar-nos a la societat, és a dir, per fer front a la demanda social que vivim actualment, on estem immersos a la Societat de la Informació i Comunicació; i també pel fet que les TIC són un recurs motivador, innovador, funcional, útil, cooperatiu, etc.
• Els objectius als quals volem arribar són el de dotar als infants de les habilitats necessàries per poder emprar les TIC amb consciència; dotar al professorat de la formació necessària i continuada amb l’objectiu que agafi seguretat i confiança i implicant-se amb el procés amb la consegüent conscienciació. Un altre objectiu era el de fer del centre un lloc on els diferents agents i recursos estiguin enfocats cap als avanços tecnològics.
  
• Per tal de poder assolir tots aquests objectius, seria necessari incloure la utilització de les TIC dins del Projecte Educatiu de Centre a través de diferents pautes i protocols de seguiment i avaluació periòdics.
•  Els recursos necessaris són bàsicament els econòmics i el temps.

En definitiva, el que preteníem tant el grup de mestres com el de l’equip directiu era poder integrar les TIC dins  l’àmbit educatiu de manera progressiva de tal manera que tant alumnes com professors se’n poguessin beneficiar i poguessin millorar els seus processos d’ensenyament – aprenentatge.

Tot el que preteníem aquests dos col·lectius, però, es va veure una mica “troncat” amb les directrius o imposicions que ens va posar el govern, ja que eren bastant “tancades” i una mica exigents. Això és precisament el que passa avui per avui a la societat actual; i després d’haver fet aquesta activitat i llegir el Tema 5, així com també les lectures que el complementen, penso que la política té molt a veure amb el fet que la implantació correcta de les TIC als centres educatius no es dugui a terme així com toca, ja que uns partits polítics prioritzen les TIC i creen programes i projectes per tal d’afavorir aquesta integració curricular dels mitjans i recursos tecnològics dins l’àmbit educatiu; mentre que d’altres partits, enlloc de seguir la mateixa línea, redueixen els recursos i fan desaparèixer els diferents programes ja existents, fent així que la integració curricular de les TIC a l’àmbit educatiu no avanci.

Per tant, després de reflexionar sobre la classe d’avui i com a conclusió de la mateixa, crec que tots els col·lectius de la comunitat educativa hauríem d’anar a una, facilitant així, la integració curricular dels mitjans i recursos tecnològics dins l’àmbit educatiu, i facilitant també als centres, les possibilitats i els recursos necessaris per tal de poder-ho dur a la pràctica, de manera que així es sentin segurs i motivats per fer-ho i puguem formar realment infants amb les habilitats necessàries per l’ús de les TIC, per tal que estiguin preparats pel futur.

A continuació us deixo dos enllaços de dues lectures relacionades amb aquest tema per si us interessa llegir-los:

• El placer de usar las TIC en el aula de Infantil, on dos mestres que han estat coordinadors de diferents processos de formació relacionats amb les TIC, ens parlen de la importància que l’escola utilitzi les TIC per formar i preparar als seus alumnes per tal que tinguin la preparació suficient. També ens parlen que la introducció de les TIC suposa canvis en la manera d’aprendre i de processar la informació dels alumnes, així com també la importància de la formació dels docents, ja que suposen un canvi en la seva metodologia.
• 5 claves para una buena integración de las TIC en los centros docentes, on Pere Marquès Graells ens defineix els 5 aspectes a tenir en compte per integrar adequadament les TIC en els centres docents, i aconseguir que tant el professorat com els alumnes millorin en els processos d’ensenyament i aprenentatge utilitzant les tecnologies. 

TALLERS PRÀCTICS (PPT) - PROGRAMES MULTIMÈDIA

Durant aquestes darreres setmanes, als tallers pràctics, hem anat utilitzant el programa Power Point, que és el programa que utilitzarem per fer les nostres presentacions multimèdia (en grup) i que per tant hem de saber les possibilitats que ens ofereix. 

Al principi estàvem tots una mica angoixats, ja que encara que sigui un programa que durant tots aquests anys de carrera l'hem utilitzat moltíssim, mai ho havíem fet d'aquesta manera i la majoria, no coneixíem moltes de les possibilitats que ens ofereix.

A les darreres classes pràctiques, doncs, ens hem dedicat a posar en pràctica totes aquestes possibilitats que ens brinda el Power Point, sempre amb el recolzament i l’ajuda de la professora. A continuació, faré un llistat de totes les coses que hem anat aprenent fins el dia d’avui:

• Hem après a inserir una imatge i/o un objecte, i animar-lo.
• Hem après a enllaçar una diapositiva amb una altra, així com també fer una transició (donar-li un efecte) d’una diapositiva a una altra.
• Hem après a inserir un àudio, ja sigui des d’un arxiu o gravant-lo directament amb el programa.
• Hem après a donar-li una acció a una imatge o a un objecte, ja sigui clicant-hi amb el ratolí, o passant el ratolí per sobre. L’acció serveix perquè l’objecte que volem “animar”, faci alguna cosa quan hi cliquem o hi passem el ratolí.
• Hem après a utilitzar els desencadenadors, que ens permeten que quan fem una acció amb algun objecte, al mateix moment, desencadeni amb una altra animació i/o acció.

Per poder posar en pràctica totes aquestes coses, ho hem fet a través del conte d’en Caillou: “Caillou va de Viatge en avió”; on a partir d’aquest hem anat creant diferents activitats:

• Hem fet un conte, amb les imatges ja cercades prèviament, i li hem inserit àudio i diferents elements com les fletxes per anar cap endavant o cap enrrere.
• Hem fet una activitat que es  tractava de posar amb ordre de l’1 al 4, diferents imatges del conte.
• A partir de dues imatges, hem creat una activitat on s’haguéssin de trobar les 5 diferències.
• Hem creat una activitat, on pitjant els diferents números (1, 2, 3, 4 i 5), és a dir, unint els diferents punts, s’anava creant una imatge.

Amb la realització d’aquestes activitats, hem pogut dur a la pràctica totes aquelles coses que en un principi ens angoixaven tant, però que quan ho hem dut a la pràctica, ha resultat més fàcil del que semblava, tot i que com és normal, ens han anat sorgint diferents dubtes, que amb l’ajuda de la professora hem pogut resoldre.

Penso que aquest programa, com a futures mestres, ens donarà moltes possibilitats per poder crear activitats pels nostres fillets i filletes. L’inconvenient de tot això, és que suposa molt de temps i dedicació, i moltes vegades les mestres per aquest motiu no s’animen a fer-ho, a part que moltes vegades tampoc tenen la formació per poder-ho fer.

Amb tot això, és molt important la motivació dels infants, ja que és un factor “clau” perquè el treball que hem fet sigui efectiu.

Com a conclusió, doncs, puc dir que amb aquests tallers de Power Point he pogut aprendre moltes coses que desconeixia, i que probablement, sense fer aquesta assignatura no hagués sabut mai. 

TALLER PRÀCTIC  (7- Novembre – 2012)

El taller pràctic del passat dimecres consistia en conèixer totes les possibilitats que ens ofereix el programa Power Point per després posar-ho en pràctica. Des del moment en que la professora ens va dir que utilitzaríem aquest programa, vaig pensar que no hi podia haver gaire cosa que no sabéssim fer amb ell, però amb aquesta sessió vàrem poder comprovar que encara ens queden moltes coses per descobrir i per aprendre sobre aquest programa. És un programa que utilitzem des del primer any de carrera per fer les presentacions dels treballs i per presentar algunes activitats que se’ns encomanen; però mai havia anat a pensar que ens podria servir per crear el nostre propi programa multimèdia per infants!

A la sessió de dimecres el que vàrem fer va ser repassar cada una de les opcions que té el programa, i per què serveix cadascuna d’elles. Després d’això iniciarem la pràctica, per tal de conèixer no només teòricament sinó també a la pràctica les opcions del Power Point. 

Es tractava de muntar un conte d’en Caillou que es diu “Caillou viaja en avión”, a partir d’unes imatges que ens havia proporcionat anteriorment la professora, per després posar-hi àudio per tal que al mateix temps que es veia la imatge es reproduís el so del conte. També vàrem aprendre a animar objectes, a inserir l’àudio, a fer transicions entre una diapositiva i l’altra; a inserir botons que ens permeten anar cap a la diapositiva següent o cap a l’anterior, etc. 

Així doncs, penso que la sessió de dimecres va ser molt profitosa, ja que vàrem aprendre coses que no sabíem que fossin possibles amb aquest programa, i a més vàrem disfrutar al mateix temps, cosa que penso que és molt important quan estem fent qualsevol cosa, ja que si ho fem de gust,  surten millor i n’estem més satisfets.

A poc a poc anem fent camí!!

TALLER DE SO DIGITAL (Segona part)

Per seguir amb la pràctica de la setmana passada, on ens vàrem iniciar amb el programa d’edició de so, Audacity.

L’objectiu de la sessió d’avui era el de fer un muntatge de 30 segons aproximadament amb forma de cunya radiofònica, i utilitzant a ser possible la nostra veu, que després es podrà modificar. Aquest muntatge havia de tenir una música de fons i una locució amb algunes paraules o frases curtes inserides. Després es tractava de passar l’arxiu en format MP3.

Ha estat una sessió molt entretinguda, i a la vegada molt profitosa, ja que hem pogut aprendre les possibilitats que ens dóna l’audacity a l’hora de crear el nostre propi arxiu d’àudio o a l’hora de modificar-ne un de ja existent. Aquest programa ens dóna la oportunitat de fer moltes coses: introduir dues pistes alhora i anar jugant amb el volum, anar introduint diversos sons al mateix temps que es reprodueix la música, posar una música de fons i introduir una locució amb la nostra veu, modificar la veu jugant amb el temps, el to i la velocitat, etc.

Aquí us deixo el muntatge que he fet jo en forma de cunya radiofònica! Espero que us agradi! 

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família?

Al llarg dels tres temes tractats al llarg de les classes teòriques hem anat veient la importància que té la implantació de les noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’escola. Avui per avui, de fet, la utilització d’aquestes s’està convertint en una exigència per part dels docents, i això implica l’aplicació de noves pedagogies.

Com ja sabem, la comunicació entre família i escola és molt important, i ha de ser una comunicació de qualitat per tal que repercuteixi positivament en el desenvolupaments dels filletes/es. Per tant, des de l’escola és molt important fomentar la comunicació i la participació de la família a l’escola, i no només participant en les reunions i/o entrevistes, sinó en les diferents activitats proposades. Això enriqueix tant als pares i mares, com als mestres i infants. 

Fins fa relativament poc temps, la comunicació escola-família es feia a través de panells de documentació, on apareixien fotografies dels fillets i les filletes fent les activitats; cd’s de fotografies per tal que els pares poguessin veure el que feien els seus fills a l’escola; llibres del fillet/a; tallers de pares: conta-contes, teatre, cuina, manualitats; etc. Tot això, juntament amb altres coses, ha permès a les escoletes comunicar-se amb les famílies per tal que aquestes poguessin saber el que estaven fent els seus fills a l’escola.

Avui per avui però, hi ha escoletes, i de cada vegada més, que han combinat totes aquestes maneres de comunicació amb les famílies amb la creació d’un Blog de l’escola, on es van penjant fotografies, vídeos, documents, activitats, tallers, etc. que van fent els infants al llarg del curs. El blog és una nova manera d’utilitzar les TIC a les escoles que ens permet una bona forma de comunicació amb les famílies. Penso que tot el que es feia abans de fer els blogs de les escoletes, era també interessant, i no vol dir que perquè es faci un blog s’anul·lin totes aquestes; però el que sí que és cert, i des del meu punt de vista, és que els blocs permeten una millor comunicació amb les famílies dels infants, ja que poden veure el que estan fent els filletes/es  no només les persones que van a buscar als infants a l’escola, sinó també avis, àvies, concos, ties, amics, coneguts, etc. perquè el bloc permet veure-ho des de casa, sense necessitat d’haver d’anar a l’escola per veure-ho.

El bloc és la manera més coneguda de comunicació de família-escola a través de les TIC, o al menys, la més coneguda per jo.

Així doncs, penso que les TIC poden ajudar amb la comunicació escola-família a diferents persones i per diferents coses:

• A les famílies: Perquè poden veure des de casa el que estan fent els seus fills/es i compartir-ho amb els demés membres de la família. A més ho poden veure a qualsevols moment del dia, i el fillet/a els pot explicar el que fa. També és una bona eina perquè permet als familiars anar posant comentaris d’allò que fan els seus fills, de manera que hi ha una comunicació entre mestra-famílies i entre famílies-famílies.
• Als fillets/es: Perquè els permet mostrar a les famílies el que fan a l’escola, el que han après, des de casa i això els fa senir protagonistes. Ells estan orgullosos dels seus treballs i de les activitats que van fent a l’escola, i el blog és una bona manera perquè ells ho puguin ensenyar a les seves famílies, i perquè ho puguin veure ells mateixos.
• Als docents: Perquè és una eina que permet anar posant dia a dia el que s’està fent, sense la necessitat de llevar el que s’ha fet anteriorment, és a dir, quan es fa la documentació a l’aula a través de fotografies, quan es fa una altra activitat s’han de llevar aquestes fotografies per posar-hi les noves; a través del blog, això no passa, ja que permet anar afegint coses i es pot veure tot el que s’ha fet des del primer fins el darrer dia de curs. Com he dit a l’apartat de les famílies, els blogs també permeten una comunicació amb els pares, ja que es poden deixar comentaris a cada entrada que s’hi fa. És una manera també que els pares puguin veure la metodologia que empra la mestra durant el dia a dia a l'aula.

A més de l’eina del blog, una altra eina de comunicació amb les famílies i que penso que no s’utilitza tant a les escoletes és el correu electrònic. Aquest es pot utilitzar com a substitut de les circulars (en paper), per tal de donar les informacions necessàries a les famílies, a més de ser una manera d’estalviar paper, que encara que sembli que no suposa una despesa per les escoletes.

Com a conclusió m’agradaria dir que les TIC penso que són una bona eina per la comunicació entre les famílies i l’escola, però que també té els seus inconvenients, ja que hi pot haver famílies que pels motius que sigui no disposa d’internet a casa seva, o fins i tot no tenen compte de correu electrònic (avui per avui és poc probable, però sempre es poden trobar casos). Per tant, l’escoleta ha de tenir en compte que si utilitza aquests recursos per comunicar-se amb les famílies, ha de tenir altres maneres per comunicar-se amb les famílies que no disposen d’ells.

ACTIVITAT TEMA 3: POSSIBILITATS DIDÀCTIQUES DE L’ORDENADOR I LES XARXES

“CACERES DEL TRESOR”

Aquesta setmana, a classe, hem tractat el tema de les possibilitats didàctiques de l’ordenador i les xarxes, on hem parlat dels usos educatius de l’ordenador, les diferents formes d’integrar les noves tecnologies a les escoles, la importància i la responsabilitat de l’adult a l’hora de fer les eleccions apropiades perquè els recursos utilitzats siguin apropiats i beneficiosos pels alumnes, etc. També vam parlar de les anomenades “Caceres del tresor”.

Les “Caceres del tresor” són un tipus d’activitat didàctica molt senzilla que utilitzen els docents que integren Internet en el currículum. Consisteix en una sèrie de preguntes i una llista de direccions de pàgines web de les que poden extreure’s o inferir-se les respostes. Algunes inclouen una “gran pregunta” al final, que requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits en el procés.  (Extret d’un article de Jordi Adell; Centre d’Educació i Noves Tecnologies Universitat Jaume I).

Cada docent pot crear la seva pròpia cacera , adequant-la al seu grup classe, és a dir, partint del que ja saben els seus alumnes, de les seves habilitats, el seu maneig de la tecnologia, els seus interessos, etc. Però s’ha de tenir en compte que les caceres segueixen una estructura:

• Introducció: Serveix per situar als alumnes amb el tema que es vol tractar i per motivar-los a trobar les respostes.
• Preguntes: Són les preguntes que els alumnes han de respondre
• Recursos: Són els que ajudaran als alumnes a trobar les respostes a les preguntes.
• La gran pregunta: requereix que els alumnes integrin els coneixements adquirits durant el procés.

Després d’haver mirat diferents exemples de “Caceres del tresor”, puc dir que em sembla un recurs molt interessant, el qual desconeixia i no n’havia sentit parlar mai. És una bona eina perquè els alumnes aprenguin a cercar informació i seleccionar-la i  organitzar-la. A més penso que és un recurs que motiva als alumnes, ja que resulta molt engrescador.

Per altra banda, em sembla un recurs molt interessant, ja que es pot utilitzar i adaptar a 

qualsevol de les matèries treballades a classe, i fins i tot podem arribar a aconseguir que siguin els propis alumnes els que creïn les seves pròpies caceres del tresor, per tal que les puguin resoldre els altres companys.

També penso que és una bona manera per introduir als infants al món de les noves tecnologies de la informació i la comunicació de manera atractiva i lúdica.

De totes maneres, després d’haver consultat diferents exemples i haver-me mogut una mica dins cada un, penso que les caceres estan més dirigides a infants d’educació primària, i que per alumnes d’educació infantil resultarien una mica complicades. Així i tot penso que és feina del mestre/a adaptar aquest recurs a l’edat que ell vulgui, i per tant, crec que amb dedicació i esforç es poden crear caceres del tresor una mica més senzilles per tal que els infants d’educació infantil també puguin accedir a aquest tipus d’activitat.

Aquí us deixo uns quants exemples de caceres del tresor per si voleu consultar-los:

• La dieta mediterrànea
• A què jugaven els nostres avis
• Salvador Dalí

Aquests són alguns exemples, però en podem trobar moltíssims i de temes molt variats!

TALLER PRÀCTIC DE SO DIGITAL

AUDACITY

Avui hem començat a utilitzar el programa AUDACITY.  És un programa de so digital multipistes on podem enregistrar un so, editar-lo i modificar-lo com vulguem, per tal de crear els nostres propis muntatge d’àudio.

L’objectiu de la sessió d’avui era familiaritzar-nos amb el programa,identificant els controladors de so: control del volum del reproductor, control del volum de gravació i control i selecció de les unitats d’entrada de so. 

Per tal d’aplicar tot això a la pràctica el que hem fet ha esta fer una petita gravació amb la nostra veu. Cadascun ha pensat una frase, i l'ha enregistrada al programa; en el meu cas, he gravat un xiste. Mentre gravavem ens ho hem passat molt bé!  El pròxim dia farem un muntatge propi, això promet!

Aquí vos deix el resultat  de l'activitat d'avui: 

                                   

ACTIVITAT SOBRE LA NORMATIVA ESPECÍFICA DE LES ILLES BALEARS:

DECRET 71/2008 DE 27 DE JUNY

Aquesta activitat es tractava de llegar la normativa específica de les Illes Balears (Decret 71/2008, de 27 de juny) per la qual s’estableix el currículum de l’educació infantil, i fer-ne un petit comentari/reflexió, partint d’unes preguntes que ens va donar la professora. A continuació us deixo el meu comentari, i us convido a que hi participeu a través dels vostres comentaris. 

10 CONSELLS PER L'ÚS DE LES TIC A L'AULA

 “Un siglo de tecnologias”

Això és un vídeo que la professora va posar a classe l’altre dia, i que m’ha semblat interessant compartir amb tots vosaltres, juntament amb un comentari o reflexió personal. 

Per començar, m’agradaria dir que m’ha agradat molt i l’he trobat molt interessant, ja que ho explica una persona que ha viscut en primera persona tots aquests canvis de la tecnologia, cosa que poca gent podrà explicar. M’ha semblat una persona que s’ha sabut adaptar molt be als canvis que li han anat arribant al llarg dels anys, i penso que ell ho veu positiu, ja que parla que abans per fer una cosa (enviar una carta, viatjar, tenir una fotografia,...) es tardava molt temps, i actualment la velocitat per aconseguir tot això és molt alta, gràcies en gran part, a les noves tecnologies (mòbils, ordenadors, maquinària...).

M’ha semblat curiós i molt positiu, el fet que una persona tant major, s’interessi per saber com funciona un ordenador, ja que ha explicat que sempre que pot, s’asseu al costat dels seus néts per veure com el fan funcionar. M’ha fet recordar precisament una cosa que em va passar ahir, amb la meva àvia. Jo vaig mostrar-li unes fotografies amb l’ordenador portàtil, i vaig posar-ho en “modo presentación” per tal que s’anessin passant soles. Ella no podia entendre com es passaven soles les fotografies sense que jo toqués cap botó; i s’interessava per saber com funcionava. Penso que això es pot relacionar perfectament amb la lectura que vàrem llegir l’altre dia sobre “La societat de la informació”, de Manuel Area; concretament amb el que ell anomena “bretxa generacional”, on la generació dels adolescents i joves, nascuts en el context de la societat de la informació, s’han acostumat a entendre els nous codis de comunicació i a utilitzar les tecnologies de la informació de forma assídua; mentre que gran part de la població adulta no posseeix aquestes habilitats i estratègies de comunicació de manera que queden al marge de tot això, o han d’iniciar processos formatius per tal de poder accedir-hi.  

Actualment a les aules, hi ha molts docents que amb la implantació de les noves tecnologies a les aules, no es veuen capacitats, o no saben com afrontar-ho, perquè no saben utilitzar aquestes eines. Penso que amb interès, paciència i una mica de formació, totes aquestes persones podran arribar a utilitzar aquestes eines, com ho fan els demés. Així doncs, penso que el testimoni d’aquesta persona és un gran exemple, i que si hi posem interès, som capaços d’afrontar i fer front a qualsevol canvi, com ho ha fet aquest homenet. 

LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ

L'altre dia varem començar el Tema 1, que tracta de la societat de la informació. Aquest article de Manuel Area ens en parla d'això, i de com afecte dins la nostra societat aquestes tecnologies digitals. 

(Web docente de Tecnología Educativa. Universidad de La Lengua. 2002. Manuel Area Moreira)

Per veure l'article feu clic AQUÍ

A continuació he extret les idees principals del text, alhora que he anat donant la meva opinió sobre el que s'estava parlant. 

                   

SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ from Angels032

EDUCACIÓ 3.0 (JORDI ADELL)

TECNOLOGIES I PEDAGOGIES EMERGENTS

M'ha semblat molt interessant aquest vídeo, ja que en pocs minuts, Jordi Adell resumeix molt bé quina és la situació actual en relació a les TIC. De tot el que ha dit em quedaré amb la part que diu que el paper del docent és molt important durant el pocés d'ensenyament de les TIC, ja que si no utilitza les eines i els recursos necessaris per fer-ho, per molta tecnologia uqe hi hagi no s'arribarà enlloc. Per tant no ens queda altra que seguir formant-nos en aquest àmbit per tal de dur a terme una educació de qualitat! 

COM ENSENYAR L’ABECEDARI ALS FILLETS/ES D’AVUI EN DIA

L’altre dia em varen enviar aquesta imatge, i m’ha semblat molt interessant per comentar-la.

Avui per avui estem immersos en un món ple de mots relacionats amb les noves tecnologies, que possiblement de més d’un no en sabem ni el significat. Tots aquets mots també han arribat i estan en boca dels infants, que fins i tot n’arriben a saber més que nosaltres.

Quan vaig veure aquesta imatge per primera vegada em va sorprendre molt perquè em vaig posar a llegir paraula per paraula, i totes em sonaven d’alguna cosa, però n’hi havia moltes que ni sabia què eren ni perquè servien, tot i que el nom ja l’havia sentit. Fins i tot em va semblar una mica “trist”; dic trist perquè penso que les coses no s’han de dur a l’extrem, sinó que hem de saber trobar un punt mig, en aquest cas entre els mètodes que s’havien utilitzat fins fa pocs anys, i les TIC’s.  Amb això no vull dir que els infants no hagin de fer servir les noves tecnologies, ni molt menys, però sí que crec que ho han de fer en mesura. De fet les noves tecnologies són importants en l’educació perquè són una nova forma d’adquirir coneixements i potser més engrescadora que un simple llibre; i a més ens proporcionen molta més informació amb més poc temps. Això no significa que s’hagin de deixar els llibres de banda, que és l’equilibri del qual parlava abans; és important saber combinar les dues coses.

Si voleu saber més coses sobre les TIC a l’aula d’infantil, us deixo un enllaç on parla d’aquest tema i m’ha semblat interessant mostrar-vos. Per anar a l’enllaç entrau aquí.